SORTIDA A LA COLÒNIA VIDAL 11/10/2019

El passat 11 d’octubre, els i les alumnes de sisè vam anar d’excursió a la Colònia Vidal, a Puig -Reig.

 

Després d’un viatge en autocar de gairebé una hora, vam arribar a la Colònia i vam esmorzar. Necessitàvem forces per enfrontar el dia que ens esperava!

Després d’esmorzar, vam entrar en un petit cinema amb unes butaques de fusta antigues, i vam veure una petita projecció sobre la història de les colònies tèxtils a Catalunya, el seu origen, la fundació de la Colònia Vidal, la seva història…

Quan la projecció estava acabant, van entrar uns senyors vestits d’una manera molt estranya. Anaven amb pantalons de felpa, espardenyes de vuit betes i camisa de quadres. Estaven discutint sobra la Paquita, que va resultar ser un ruc! Van pensar que érem la nova família que venia a treballar a la colònia, i ens van donar la carta de benvinguda de l’amo de la fàbrica, el senyor Ignasi Vidal. Després ens vam dividir en dos grups, i en Ciscu i en Gepet ens van portar a fer un tomb per la coònia i pre la fàbrica.

 

Ens van explicar com es vivia a la colònia a principis del segle passat, moment en què es va inaugurar. Vam veure que no tenien les comoditats que tenim actualment, com ara aigua corrent, lavabo dins de casa, nevera, rentadora…

També ens van explicar que hi havia dos safarejos: el dels vius per rentar la roba de les persones sanes, i el dels morts, per la de les persones que estaven malaltes o que havien mort. Ens van dir que estaven separats per evitar que el contagi de malalties, i que així tothom pogués anar a treballar.

Ens vam sorprendre quan ens van dir que els treballadors treballaven 12 hores al dia de dilluns a dissabte, i que el dissabte era l’únic dia que es podien dutxar. ECS! QUIN FÀSTIC!

 

Després de recórrer la colònia i visitar l’antiga peixateria i el bar Juventus, vam visitar algunes parts dels dos primers carrers que es van construir a la colònia, on hi havia la caixa d’estalvis de Manresa, les primeres dutxes comunitàries i les primeres vivendes, que eren molt senzilles, però equipades amb llits, cuina i alguns mobles.

També vam visitar l’escola de la colònia. Era una aula gran, on tots els nens i nens de la colònia anaven junts a les mateixes hores. El mestre ensenyava a tots alhora, i si algú es portava malament, tenia un càstigs molt forts!

 

Mentre baixàvem a la fàbrica, vam passar per la porta de la casa de la dona. En Gepet va aprofitar per explicar-nos que les dones treballaven les mateixes hores que els homes, però cobraven menys. També ens va dir que els nens i nenes començaven a treballar als deu anys, i cobraven encara menys que una dona, fins que aprenien l’ofici. 

 

Quan vam arribar a la fàbrica, en Gepet ens van explicar que aquesta estava ubicada la costat d’un riu (el Llobregat) per poder aprofitar la seva força, i fer funcionar les màquines. Vam poder veure la màquina de vapor gegantina que feia funcionar tota la maquinària de la fàbrica, quan el cabal d’aigua no era suficient. 

 

Després vam passar a la nau de la fàbrica, que antigament feia més de 200 metres de llargada. Vam poder veure algunes màquines que s’utilitzaven, i ens van explicar el procés que es seguia per fabricar el teixit, des de les boles de cotó. A més, en Gepet va encendre una màquina i vam poder sentir el soroll que feia. Per això, ens va dir, molts treballadors i treballadores de la fàbrica es quedaven sords/es.

 

Un cop vam acabar de veure la fàbrica, vam tornar al punt d’origen, i vam dinar per reposar les forces que vam gastar amb la caminada que vam fer. Com que ens va sobrar una estona, vam poder jugar abans de tornar a l’autocar i emprendre el camí de tornada cap a l’escola. 

 

Va ser un dia molt divertit, i vam poder aprendre moltes coses sobre la vida a començaments del segle XX.

 

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *